L'INTERNAUTA REPOSA

Ha passat hores davant la pantalla fent descobertes d'adreces i noms, ha omplert de lletres i xifres i simbols tot un disquet,gairebé ni sap com. Ara es passeja,al caient de la tarda, sota la dolça claror de ponent que d'una tendra lluïssor rosada cobreix les formes,amorosament. Ha trepitjat un tou de fulles seques, les que diuen adéu a la tardor amb una veu callada, mai oïda entre les ratlles de l'ordinador. La xiscladissa dels ocells als arbres, aguda i prenetant, com violins, li produeix com una esgarrifança, com si l'esgarrinxessin pell en dins. Ran del camí, un hort amb tanques altes llueix les branques d'un mandariner que penja els fruits,com fanalets encesos amb espurnes de sol,sobre el carre. La font que raja al mig de la placeta esquitxa de brillants l'aire encantat. És l'hora que els coloms hi van a beure... Ell en copsa l'ardent fugacitat i s'asseu un moment al banc de pedra, i clou els ulls,com si volgués gravar tot el que veu a la pantalla interna, on mai cap"virus"no ho pugui esborrar: ponent,fulles,ocells,els fruits,la calma ...i la font que no para de rajar... JOANA RASPALL