GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit al fons del bosc, per una juguesca. Quan l'una crida, l'altre s'encrespa i deixen l'aire ple e neguit. Tanta cridòria, a què treu cap? Parlen e vents i e flamarades, de llamps i trons i de nuvolades. Per què es barallen? Ningú no ho sap. Ni l'un ni l'altra no ens ho diran. S'han embestit talment dues feres: (són quatre gotes escadusseres i un tou de brases agonitzant!) De tal manera s'han esforçat que la baralla és acabada: la braa, humida, ja és apagada; de calor, l'aigua s'ha evaporat. Al clot del bosc torna a haver-hi pau; per entre flors i cuques amigues, hàbils com sempre, passen formigues duent engrunes cap al seu cau. Joana Raspall