L'INTERNAUTA REPOSA

Ha passat hores davant la pantalla fent descobertes d'adreces i noms, ha omplert de lletres i xifres i simbols tot un disquet,gairebé ni sap com. Ara es passeja,al caient de la tarda, sota la dolça claror de ponent que d'una tendra lluïssor rosada cobreix les formes,amorosament. Ha trepitjat un tou de fulles seques, les que diuen adéu a la tardor amb una veu callada, mai oïda entre les ratlles de l'ordinador. La xiscladissa dels ocells als arbres, aguda i prenetant, com violins, li produeix com una esgarrifança, com si l'esgarrinxessin pell en dins. Ran del camí, un hort amb tanques altes llueix les branques d'un mandariner que penja els fruits,com fanalets encesos amb espurnes de sol,sobre el carre. La font que raja al mig de la placeta esquitxa de brillants l'aire encantat. És l'hora que els coloms hi van a beure... Ell en copsa l'ardent fugacitat i s'asseu un moment al banc de pedra, i clou els ulls,com si volgués gravar tot el que veu a la pantalla interna, on mai cap"virus"no ho pugui esborrar: ponent,fulles,ocells,els fruits,la calma ...i la font que no para de rajar... JOANA RASPALL

QUI SAP

Escriuré en un paper blanc tot allò que li diria i que no li goso dir; després,enforma de barca plegaré el paper i a l'aigua el deixaré navegar... Potser el trobarà algun dia... i qui sap si el llegira! JOANA RASPALL

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador, seguir terres i cantar a les dames dels castells que em volguessin escoltar. Sé que no totes són belles ni tenen els cabells daurats ni els ulls que semblen estrelles ni els llavis ben dibuixats. ...Alguna deu ser graella. i una altra, de cos neulit; o tenir nas de patata, ulls de peix o front pansit... Aquestes, vull! Les boniques, si escoltaven el meu cant, no estarien tan contentes ni m'ho agrairien tant. Són les menys afavorides, les fàcils d'acontentar; volen creuen que el cantaire no les pretén enganyar. Penso que em correspondrien amb bon sou i tracte bo, ja que el món no trobarien millors cantaire que jo. Em veuria de les dames ben rebut i ben pagat; ...i, de passada, els duria un bri de felicitat. Joana Raspall

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit al fons del bosc, per una juguesca. Quan l'una crida, l'altre s'encrespa i deixen l'aire ple e neguit. Tanta cridòria, a què treu cap? Parlen e vents i e flamarades, de llamps i trons i de nuvolades. Per què es barallen? Ningú no ho sap. Ni l'un ni l'altra no ens ho diran. S'han embestit talment dues feres: (són quatre gotes escadusseres i un tou de brases agonitzant!) De tal manera s'han esforçat que la baralla és acabada: la braa, humida, ja és apagada; de calor, l'aigua s'ha evaporat. Al clot del bosc torna a haver-hi pau; per entre flors i cuques amigues, hàbils com sempre, passen formigues duent engrunes cap al seu cau. Joana Raspall

DIVERSITAT

Un peix d'aletes llargues veu passar un gat de cua llargua, per damunt del seu estany, nedant es pregunta: -què en treu aquest gat de tenir potes i no aletes, que no pot nedar feliçment? El gat pensa passejant vora el llac -Què en treu aquest peix de tenir aletes i no potes, que no pot caçar? LAURA MORUNO

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues que te la panxa plena de tantes herbes fresques que s'ha menjat, plantat com una estàtua esta mirant com passa un núvol d'estornells sobre el seu cap. Remugant es pregunta: _Que en treuen,infeliços, del cel,on no hi ha hereva per a menjar? Els estornells se'l miren: _Que en treu, el bou,de l'herba, si amb la panxa tan grossa no pot volar? JOANA RASPALL

Disfresses

Per carnaval, veureu quina disfressa més rara m'he buscat: em trauré del damunt tanta falòrnia que ara em cobreix sense anar disfressat. No riuré l' acudit que no té gràcia, ni aplaudiré el discurs que em sembla va; i tampoc compraré, pel què diran, allò que no em fa falta; ni em posaré de puntetes per ser d'una mida mida més alta entre els més alts.Tindré la meva mida. Tampoc m'arronsaré! De tots els coneguts, preferiré els de tota la vida; aquells que de debò, pobres o rics, sé que són bons amics, encara que no tinguin gran carrera ni puguin oferir-me bon dinar, que l'amistat es manté de primera, també,amb nous i pa. Potser que molts diran que no em coneixen, si m'hi presento així, camuflat sota aquest antifaç que no s'estila, de la sinceritat.

historia de la terra